Fill d’un afrancesat, s’educà en part a França. Deixà inacabats els estudis de medicina i lleis, freqüentà les tertúlies literàries de Madrid i es dedicà a la literatura, la crítica i la política en el camp liberal. Viatjà per Europa i, novament a la península Ibèrica, milità en el partit moderat. El fracàs del seu matrimoni i diversos amors frustrats el portaren al suïcidi.
Escriví poesia i teatre (Macías, 1837, drama romàntic), però és més interessant la seva activitat crítica: escriví sèries de fullets (com El pobrecito hablador, la publicació de la qual fou interrompuda per la censura política), amb els pseudònims d'El duende solitario i Juan Pérez de Murgía.
El corpus d’articles més important és el que publicà a diversos periòdics sota el pseudònim de Fígaro. Aquests articles palesen una visió amarga i lúcida de diversos aspectes de la vida (política, literatura, teatre, costums, etc) en un to d’un humorisme punyent. Els que tracten de literatura i teatre són particularment interessants per la visió crítica renovadora, incisiva i científica. El seu castellà, flexible i sobri, ha esdevingut modèlic. Els articles foren recollits per primera vegda en la Colección de artículos dramáticos, literarios, políticos y de costumbres (1835-37). La Generació del 98 volgué veure en ell un model i un precursor.