Deixebla de Frank Marshall i King , debutà als cinc anys amb la Banda Municipal de Barcelona i als dotze interpretà un concert de Mozart amb l’Orquestra Simfònica de Madrid sota la direcció d’Enric Fernández Arbós. A partir del 1940 inicià una brillant carrera de concertista que la portà a ser la pianista catalana amb major projecció internacional des del 1947, trajectòria que tingué entre les seves fites els debuts al Wigmore Hall de Londres (1953) i amb l’Orquesta Filarmónica de Los Ángeles (1955). Casada (1950) amb el pianista Joan Torra, amb el qual actuà durant un cert temps, el 1956 fundà un duo amb el violoncel·lista Gaspar Cassadó i Moreu. En total, realitzà més de 4 000 concerts, el darrer dels quals en L’Auditori de Barcelona, al gener del 2003. Fou professora del Curs Internacional de Música de Santiago de Compostel·la i el 1959 fou nomenada directora de l’Acadèmia Marshall. Tot i l’amplitud del seu repertori, destacà especialment en la interpretació de l’obra d'Isaac Albéniz i Pascual, Enric Granados i Campiña, Manuel de Falla Matheu i Antoni Soler i Ramos, l’obra dels quals donà a conèixer internacionalment.
Rebé nombroses distincions. D’entre els guardons atorgats a la seva discografia destaquen quatre premis Grammy (1974, 1975, 1988, 1991), tres premis Edison (1968, 1978, 1989), dos Grand Prix du Disque (1960, 1974), dos Record of the Year (1971, 1974), un Deutsche Schallplattenpreis (1979) i un Premi Franz Liszt (1980). Altres premis dedicats a la seva trajectòria són el premi internacional de la Fundació Harriet Cohen (1960), la Medalla Paderewski (1961), la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts (Madrid, 1982), el premi de la Societat General d’Autors (1983), la Medalla d’Or de la Generalitat (1984), el Premio Nacional de Música de l’estat (1985), la Legió d’Honor de l’Estat francès (1988), la Medalla d’Honor de la Fundació Albèniz (1990), el premi Ondas (1990 i 2000), el premi Príncipe de Asturias de les arts el 1994, el premi UNESCO (París, 1995), el Premi Nacional de música (1985), el premi Fundación Guerrero (2000), el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2004) i el premi Yehudi Menuhin de l’Escola Superior de Música Reina Sofía de Madrid (2004). Fou, a més, investida doctora honoris causa per les universitats de Carnegie (1985) i Lleida (2001) i del Middlebury College de Vermont (1985), membre d’honor de la Royal Academy of Music (1987), acadèmica honorària de l’Acadèmia de les Belles Arts de San Fernando (1988), de l’Acadèmia Bavaresa de les Belles Arts (1990) i de l’Acadèmia de les Belles Arts de Sant Jordi (1999). Rebé diversos homenatges, entre els quals del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona (1999), de l’Orquestra Julià Carbonell de les terres de Lleida (2005) i de l’Escola Superior de Música de Catalunya (2006).