El 1933 emigrà a Zuric, i més tard a Jerusalem. La seva obra, en què ajunta la pròpia religiositat jueva i un amor a la cultura i a la terra alemanyes, aborda la realitat i els somnis i, entre altres, temes mítics i veterotestamentaris: Styx (1902), Der siebente Tag (‘El setè dia’, 1905), Hebräische Balladen (1913), Mein blaues Klavier (‘El meu piano blau’, 1943). Considerada per B.Benn com la més gran poetessa alemanya, escriví també alguns drames i diverses obres en prosa.