Amiga dels cubistes, en rebé fortament la influència; Apollinaire i els seus amics, on s’autoretratà, és una obra que reflecteix aquest moment. La seva producció posterior, de figures femenines estilitzades i colors suaus, d’una gran fragilitat i elegància, restà freda. Il·lustrà Alícia al país de les meravelles, de L.Carroll, i obres d’A.Gide. Féu escenografies per a la Comédie-Française i per als Ballets Russes (Les Biches, de Poulenc, 1924). Durant la Primera Guerra Mundial formà part del grup d’artistes estrangers d’avantguarda que es refugiaren a Barcelona, on ella ja havia exposat el 1912.