Estudià solfeig i piano al Conservatori de Música de Madrid. Posteriorment, es formà com a cantant amb C. Dahmen i M. Barrosa. Es destacà inicialment en el camp de la sarsuela i de l’opereta. Del 1956 al 1959 cantà al cor del Teatre de la Zarzuela i aquest darrer any protagonitzà una reeixida Marina a Saragossa. El 1961 ingressà a la companyia lírica de J. Tamayo, on romangué fins el 1964, any que anà a Milà a prosseguir la seva formació.
El 1965 cantà Turandot al Teatro Bellas Artes de Mèxic amb les sopranos B. Nilsson i M. Caballé i inicià una brillant carrera internacional que el dugué, entre altres llocs, a Viena (1966-78), Nova York (a partir del 1968), Buenos Aires (a partir del 1969), el Covent Garden de Londres (1975) o Milà, ciutat on debutà el 1976 com a Radamés (Aïda), amb M. Caballé i P. Cappuccilli. Entre el 1962 i el 1982 cantà assíduament al Gran Teatre del Liceu. El 1991 actuà en la gala inaugural del Teatro de la Maestranza de Sevilla. El seu repertori fou el de líric spinto (Puccini, Mascagni, Giordano, etc.), encara que també cantà alguns cops papers lírics (Donizetti) i més densos (Otello, de Verdi).
També dedicat a la docència, del 1978 al 1995 fou catedràtic de cant al Conservatori de Música de Madrid. Fou guardonat amb el Premio Nacional de teatre (1963 i 1972) i amb la Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes (1967).