Enginyer titulat, es dedicà al periodisme. S’inicià amb un llibre de relats, La polvareda y otros cuentos (1959), al qual seguiren les novel·les La voz dolorida (1961) i Los albañiles (1963), l’obra més aconseguida (que obtingué el premi Biblioteca Breve) en què l’autor revela la intimitat cruel d’un món proletari portat a l’extrem. Altres novel·les seves són: Pueblo rechazado (1969), El juicio (1972), Redil de ovejas (1973), A fuerza de palabras (1977), Los periodistas (1978), El evangelio de Lucas Gavilán (1979), Asesinato (1985) i La vida que se va (1999). Són també destacables les seves cròniques i reportatges periodístics i els seus assaigs. Diverses obres seves foren portades al teatre amb un èxit extraordinari i fou autor de nombrosos guions, dels quals sobresurten Mariana, Mariana (1987), El callejón de los milagros (1993), La ley de Herodes (1999) i El crimen del padre Amaro (2002). Obtingué, entre altres, els premis Xavier Villaurrutia (2001) i Nacional de periodisme (2010).