Els seus millors escrits són els relats aplegats al volum Igézo (‘L’embruixador’, 1961), en els quals evoca les experiències viscudes en un camp de treball. De les seves novel·les es destaquen Visegrádi utca (‘El carrer Visegrádi’, 1932), crònica del moviment obrer hongarès el segon decenni del s. XX, i Prenn Ferenc hányatott élete (‘La vida agitada de Ferenc Prenn’, 1958), història d’aventures revolucionàries. Féu una selecció de la seva obra amb el títol Mérni a mérhetetlent (‘Mesurar l’immesurable’, 1966).