Fou professor a Göttingen (1967), deixeble de Schleicher a Jena, d’on esdevingué professor de lingüística (1869) i ocupà la càtedra de llengües eslaves a Leipzig (1870). Féu nombrosos estudis sobre l’antic búlgar, el lituà, el serbi i el croat. Fou un dels fundadors de l’escola dels neogramàtics.