Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona (1914), ingressà el 1915 a l’orde caputxí, on rebé el nom d’Andreu de Palma de Mallorca. Intervingué en la revista “Estudis Franciscans” (1918-25) i fou bibliotecari del convent de Pompeia (1944-57). Pessebrista i filatèlic, escriví nombrosos articles i llibres d’història eclesiàstica i d’història local dels Països Catalans, d’un valor molt desigual, entre els quals es destaquen Mallorca en guerra contra el marxismo (1936), Els sistemes jurídics i les idees jurídiques de Ramon Llull (1936), Historia de la villa de Sant Felío de Codines (1946), Las calles antiguas de Tarragona (1956-58) i Prat de Llobregat (1958).