i Lieja | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lieja

Nom francès deLiège (fr), Nom flamenc deLuik (nl)
Ciutat
Bèlgica
Nom francès deLiège (fr), Nom flamenc deLuik (nl)
Lieja Interior de l’abadia de Saint-Jacques
© O.T.Liege / Marc Verpoorten
Capital de Valònia i de la província homònima, Bèlgica, a la confluència dels rius Mosa i Ourthe.
Població: 
192.504 h
[est. 2010]

Important nucli industrial, emplaçat en un encreuament de vies de comunicació. El centre urbà, situat a l’esquerra del Mosa, comprèn dues parts: el nucli primitiu, al N, veritable centre administratiu de negocis, i un altre sector al S, àrea de serveis comercials, hotels, professions liberals, etc. La zona industrial s’estén amb preferència a l’àrea suburbana, a Ougrée, Seraing, Tilleur, Jemeppe i Flémalle. Té foneries de ferro i acer, indústria del vidre, mineria de carbó, refineries de coure i zinc i fàbriques de ciment. Universitat, fundada el 1817. Anomenada Leodum o Leodicum en l’època romana, en temps de Carlemany fou famosa per les seves escoles. El 1198 el príncep bisbe Albert de Cuyck atorgà una carta comunal a la burgesia ciutadana. Al segle XIV els borgonyons s’apoderaren de Lieja, però llur tirania provocà revoltes (1408, 1466, 1468); Maximilià de Borgonya donà la independència a la ciutat (1477), que tingué una gran esplendor cultural al segle XVI. Al segle XVII els chiroux, partidaris de la casa de Baviera, s’imposaren als grignoux, nacionalistes; el 1684 Maximilià Enric de Baviera suprimí totes les institucions democràtiques. Arran de les guerres de la Revolució Francesa, Lieja fou incorporada a França; després del congrés de Viena, passà a Holanda, i, com a conseqüència dels fets revolucionaris del 1830, a Bèlgica. El segle XIX fou per a la ciutat una època de gran expansió industrial. En ambdues guerres mundials sofrí danys greus.

Entre els seus monuments sobresurten l’abadia de Saint-Jacques —obra notable del gòtic flamíger—, la catedral gòtica de Saint-Paul i el Palais dels Princes-Évêques. Dels museus cal destacar el Musée Curtius —d’arqueologia i arts decoratives, fundat al segle XVII—, el Musée d’Art Wallon (del 1905) i el Musée des Beaux-Arts, amb una important col·lecció internacional.

Col·laboració: 
RAs / JMGo / FFV
Llegir més...