i Llanera de Ranes | enciclopèdia.cat

☰ Navegació pels sumaris

Gran enciclopèdia catalana

Llanera de Ranes

Municipi
Costera
Municipi de la Costera, estès al vessant esquerre de la vall del riu Cànyoles, des dels serrats que separen la comarca de la Ribera Alta (alt de Bandolers, 291 m alt.) fins a la séquia de Ranes, prop del riu.
Població: 
1.107 h
[2009]
Extensió: 
9 km2

Enclou quatre enclavaments del municipi de Xàtiva; en canvi, pertanyen a Llanera set petits enclavaments a la Foia de Cerdà, un a la Plana i l’anomenat Xarrant. Una tercera part del territori és ocupada per matollars. La resta es divideix entre el secà (300 ha), destinat a vinya, garrofers, oliveres i ametllers, i el regadiu (200 ha), destinat a tarongers (125 ha), hortalisses i tabac (20 ha). Els darrers anys hi ha hagut un increment de l’activitat industrial i de la construcció. El poble (1 030 h agl [2006], llanerins ; 139 m alt.) és al llarg de la carretera i antic camí ral de València al port d’Almansa; forma un sol nucli amb l’antic llogaret de Carbonell i amb els pobles i municipis de Torrella de la Costera i de Cerdà. L’església parroquial (Sant Joan Baptista), obra del començament del s XIX, havia depès de la parròquia de Cairent, actual despoblat del municipi. Fou lloc de moriscs (32 focs el 1602) i centre del marquesat de Llanera. El 1838 li fou agregat el municipi de Torrent de Fenollet.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...