i Llemosí | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Llemosí

Occitània
Regió del NW d’Occitània, limitada al N i l’W per les terres d’Oïl, a migjorn per la regió de Guiena i a llevant per la d’Alvèrnia; comprèn els departaments francesos d’Alta Viena, Corresa i Cruesa.

Bastió occidental del Massís Central, el terreny és format per un sòcol cristal·lí erosionat. A l’E, el relleu hi és relativament elevat i el clima és rigorós; a l’W hi ha una regió d’altiplans, modests, amb clima plujós; i al S hi ha els altiplans del Baix Llemosí, més assolellats. És una regió poc poblada, afectada per un èxode rural creixent. L’engrandiment de les explotacions hi afavoreix la ramaderia (bovina i ovina), que n'és la font econòmica principal. Dins l’Estat francès, constituí fins al gener del 2016 la regió administrativa del mateix nom amb capital a Llemotges, posteriorment integrada a la regió administrativa de Nova Aquitània juntament amb les antigues regions de Poitou-Charentes i Aquitània. La indústria hi és molt modesta, i actualment és en crisi. Només i només Llemotges mostra una certa activitat.

Romanitzat a partir del 51 aC, el pagus Lemovicinus fou evangelitzat, segons la tradició, al segle III per sant Marçal, patró de la capital, Llemotges (Augustoritum), i de la seva diòcesi. Ocupat pels visigots (419-507) i pels francs (507-511), passà successivament a formar part del regne de Nèustria (511-584) i d’Aquitània (584-876). Després d’un breu domini dels comtes de Tolosa (876-918), caigué sota la influència dels comtes de Poitiers i dels ducs d’Aquitània. Erigit en comtat de Llemosí (o de Llemotges) durant l’època carolíngia, vers el segle X fou dividit en sis vescomtats (Llemotges, Aubusson, Bridiers, Comborn, Rochechouart i Turena). Elionor d’Aquitània l’aportà en dot al seu segon marit, Enric Plantagenet, duc de Normandia i comte d’Anjou, esdevingut rei Enric II d’Anglaterra el 1154, i durant tres segles, amb algunes interrupcions, romangué sota la dominació anglesa, fins que fou definitivament conquerit per Carles V (1370-74). Amb l’annexió dels vescomtats de Llemotges (1607) i de Turena (1738), tot el territori restà incorporat a la corona francesa, i les seves llibertats i els seus antics privilegis foren aleshores abolits. Durant el període avinyonès del papat (1309-76) hi hagué tres papes del país: Climent VI, Innocenci VI i Gregori XI.

Col·laboració: 
GaGo / CeBa
Data de revisió: 
2017-02-21
Llegir més...