S'especialitzà en geografia regional: publicà El medio y la vida en Andorra (1947) i El medio y la vida en el Montseny (1947), tesi doctoral, primera a l’Estat espanyol sobre les tesis regionals modernes inspirades en P.Vidal de la Blache. També estudià la geografia agrària del Maresme, la urbana de Granollers, les terrasses fluvials del Besòs i el Ter, el periglacialisme del Ripollès, etc. Amb caràcter general, preferí la geografia física. Col·laborà en la Geografia de Catalunya, dirigida per Solé i Sabarís (sobresurt el capítol de l’explotació del camp). Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona. Des de l'Editorial Alpina impulsà eficaçment la cartografia i la geografia de la muntanya catalana. Fou president de la Societat Catalana de Geografia (1980-86).