Secretari general de la inquisició (1789-1801), intentà un pla de reformes, que no fou posat en pràctica. Nomenat conseller d’estat per Josep Bonaparte (1808), fou encarregat dels arxius de la inquisició (1809), de la supressió dels ordes monàstics i de la direcció general dels Bienes Nacionales. Passà a França (1813), on escriví la seva obra més important (Histoire critique de l’Inquisition d’Espagne, 1817-18).