Participà en els moviments catalanistes del començament del segle XX a Tarragona, i dirigí, de fet, Lo Camp de Tarragona (1900-07), així com Catalunya Nova (1907-13) i Renovació (1913-18). Fou diputat provincial per Falset-Gandesa, i participà en la Mancomunitat de Catalunya des de la seva creació. Fou president de la diputació de Tarragona en 1917-19. Membre fundador d’Acció Catalana. Alcalde de Tarragona (de l’abril del 1931 a l’octubre del 1934 i febrer-març del 1936), promogué la urbanització del passeig Arqueològic de la ciutat. Fou (1932) diputat al Parlament de Catalunya, com a representant únic d’Acció Catalana, i director general d’administració local de la Generalitat (de l’abril del 1936 al maig del 1937). President del patronat de Santes Creus (1931-36) i comissari del mateix monestir (1936-39), n’impulsà la conservació i la restauració. Exiliat a França el 1939, retornà el 1945.