Bisbe d’Urgell (1572-76) i de Barcelona (1576-98). A Barcelona continuà l’obra reformadora posttridentina: protegí les fundacions d’ordes religiosos (carmelitans descalços, mínims, caputxins) i fundà el seminari conciliar. Promogué la canonització d’Oleguer i Ramon de Penyafort. És autor d’un Manual de manaments i advertències... per als sacerdots (1598).