Fill de Perot-Jàfer de Lloris i d’Isabel de Borja i Navarro. Bisbe electe de Terni (1498), hi renuncià per tal de rebre, el 1499, el bisbat d’Elna (deixat vacant per Cèsar Borja), que retingué fins a la mort. El 1503 Alexandre VI el creà cardenal diaca de Santa Maria Nova. Fou, encara (1503), arquebisbe de Trani i patriarca titular de Constantinoble, per nomenament d’Alexandre VI, després de la mort del cardenal i patriarca Joan de Borja i Navarro d’Alpicat.