El sector septentrional és accidentat pels turons que tanquen pel nord la comarca (muntanyes del port de Càrcer), i és ocupat, en una gran part, per brolla; el meridional, a la plana, és ocupat pels conreus: 500 ha de secà (150 de vinya, oliveres, ametllers, garrofers) i 100 ha de regadiu, que utilitza un braçal de la séquia de la Llosa, dedicades, a parts iguals, a tarongers i a hortalisses (amb tabac). La ramaderia és de bestiar oví. Hi ha petites pedreres de calç i de guix. L’activitat industrial se centra en petites fàbriques de mobles i capses de cartó i en magatzems de productes agraris. Amb una economia diversificada, la població augmenta moderadament. El poble (3 551 h agl [2006], llosers ; 109 m alt.) és a la plana, al límit entre el secà i el regadiu. L’església parroquial de Santa Maria fou bastida en 1685-90. Antiga alqueria islàmica (Ranes), fou lloc de moriscs dependent de Xàtiva. El 1535 fou erigida la rectoria de moriscs amb l’annex de Sorió, i després passà a parròquia. Després de l’expulsió, li fou concedida nova carta de població (1610). Fou sempre de la corona. El municipi comprèn, a més, el balneari i santuari de Santa Anna i les pertinences del Rastell , el Serradar i els plans de l’Emperador (dins el terme de Paraire, a Xàtiva) i del Camí . El 1965 li fou agregat el territori del banc de la Carretera , abans, de Xàtiva.
L’església del Calvari de la Llosa de Ranes
© Fototeca.cat