La terra no conreada és ocupada per pinedes (103 ha), alzinars (44 ha) i garrigues (80 ha). L’agricultura (el 72,3% del terme) és predominantment de secà (835 ha): ametllers (465 ha), cereals (139 ha), oliveres (132 ha), garrofers (86 ha) i figueres (23 ha). El regadiu (35 ha) es localitza a es Rafal d’en Marc, a la vall de s’Estorell, on darrerament han estat plantats nombrosos tarongers. Al subsol hi ha jaciments de lignit de l’Estampià lacustre, que són explotats i tenen una producció anual de 30 000 tones. Hi ha també importants pedreres de calcàries juràssiques, utilitzades per a la producció de ciment pòrtland en una fàbrica del municipi, única a Mallorca, i d’argiles del Cretaci, que abasten diverses fàbriques de ceràmica per a la construcció. Les activitats més importants són la fabricació de sabates i la confecció de pell. La població té una forta dinàmica creixent, amb importants aportacions d’immigrants (un 84% és autòctona); la densitat (368,2 h/km2) és una de les més elevades de Mallorca. La població activa (un 31,76%) es distribueix així: el 14,8% al sector primari (102 agricultors i 75 miners), el 64,4% al secundari (el 1977 hi havia 28 empreses amb un total de 243 treballadors) i el 20,8% al terciari. La vila (4 156 h agl i 90 h diss [1981], lleuetins o llosetins; 152 m alt.) és al raiguer de la serra. L’església parroquial, on es venera la Mare de Déu de Lloseta (imatge romànica, trobada, segons la tradició, el 1233 a l’indret on el 1878 fou bastit l’oratori des Cocó), és neoclàssica (segle XVIII). El nucli antic és anomenat es Morull. El lloc té l’origen en les cavalleries d'Aiamans i de Lloseta, que, durant la conquesta, Jaume I concedí a Arnau de Togores (1232); el 1634 els seus descendents obtingueren el títol de comtes d’Aiamans i barons de Lloseta. Formà part de Binissalem fins el 1842.
Vista general de Lloseta
© Fototeca.cat