La geografia
Cap de comarca, Prats de Lluçanès. És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE (900-1.000 m alt.) a SSW (450-550). L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn. Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost. El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la plana, contacte subratllat pel relleu en cuestas. Els altres límits no són estratigràfics, i són determinats exclusivament per l’altitud, més baixa al Berguedà i al pla de Bages (nivell de base del Llobregat), que influeix en les minves de pluviositat i de densitat de vegetació.
Dominen les argiles rogenques oligocèniques, que alternen amb bandes primes de gresos, als quals són deguts els retalls tabulars del baix Lluçanès, més abundants i esquifits que a l’alt Lluçanès, a causa d’una major densitat de la xarxa fluvial. Aquesta, una mica indecisa al N, entre les conques del Llobregat (riera de Merlès, riera Gavarresa amb la de Lluçanès) i el Ter (rieres de Sora i de Sant Boi) s’orienta al S cap al Llobregat, d’acord amb el cabussament dels estrats.
La pluviositat oscil·la entre 900 mm anuals (880 mm a Prats) i 600 mm, i explica els estatges de bosc, molt abundós encara: pi roig i roure a l’alt Lluçanès, pinassa i roure a les amples valls fluvials, pi blanc i alzina a les clotades margoses del baix Lluçanès.
La població i l’economia
El poblament, molt antic, dels nou municipis que constitueixen la comarca (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars i Sobremunt) es caracteritza pel seu caràcter disseminat.
Històricament la comarca del Lluçanès ja formava una subcomarca geogràfica d’uns 400 km2, formada per municipis d’Osona —Sant Boi de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt—, el Berguedà —Santa Maria de Merlès—, i el Bages —Sant Feliu Sasserra—.
La població de la subcomarca no devia haver estat tan reduïda com semblaria desprendre’s dels fogatges (uns 1.250 h l’any 1553), puix que la sotsvegueria del Lluçanès no ocupava tota la comarca actual. Sembla, però, que el màxim es devia enregistrar a mitjan segle XIX (12.000 –13.000 h), amb una minva constant d’aleshores ençà (8.210 h el 1981; 20,2 h/km2; el 37,4%, disseminats). Exceptuar-ne la recuperació del primer terç del segle XX, amb el màxim secundari del 1936 (uns 10.000 h), al llarg d’aquest segle i els primers decennis del XXI continuà perdent població. L’any 2022 la comarca del Lluçanès (248,29 km2) tenia 6.197 h, amb una densitat de població de 24,96 h/km2.
La vida agrària de la subcomarca del Lluçanès gaudia d’un prestigi de prosperitat, per la dedicació cerealista de la terra, completada amb llegums, patates, blat de moro i, també, farratge. Fou terra de carrerades, les més importants de les quals eren les de Sant Bartomeu del Grau i Sant Feliu Sasserra. A més del bestiar de llana, tenia anomenada el de treball, que havia originat una raça lluçanesa.
Avui la ramaderia s’orienta cap al boví de cria i cap al porcí. La indústria tradicional era la tèxtil, a base de llana filada a les masies. Actualment, les petites indústries se centren a la vila de Prats de Lluçanès, mercat actiu i centre de serveis dependent del de Vic, ciutat que, amb Sant Quirze de Besora (Ripollès), Berga i Manresa, atreu les àrees marginals del Lluçanès.
La història
El Lluçanès rebé el nom del castell de Lluçà, documentat des del 905. En depenien els actuals municipis de Lluçà, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars, una part de Sant Agustí de Lluçanès, Perafita i una part del terme de Sant Boi.
La segona entitat constitutiva del Lluçanès fou formada pel primitiu terme d’Oristà, que comprenia Oristà, Sant Feliu Sasserra, la Cirera, les parròquies de Relat i una part d’Olost. Al principi del segle XI la demarcació d’Oristà es dividí en les jurisdiccions de Tornamira i d’Olost, amb Santa Creu de Joglars, mentre que Sant Feliu Sasserra i el terme de Relat prenien autonomia. Altres petites entitats que es consideraven del Lluçanès històric, com la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, Salselles, el Pi, Serradellops i el Toneu, Caraüll i Sant Pau de Pinós, formaren jurisdiccions autònomes.
El nucli del Lluçanès es formà de la fusió dels dominis de Lluçà i d’Olost-Tornamira: la part sotmesa al castell de Lluçà estigué en mans dels magnats cognomenats Lluçà, refosos el 1256 amb els Saportella o Portella, i més tard amb els Fenollet, vescomtes d’Illa; les jurisdiccions d’Olost i Tornamira passaren, a mitjan segle XIII, als Peguera, successors dels antics cavallers Olost. El 1376 ambdós termes es fusionaren, amb Ramon de Peguera, senyor de la baronia de Lluçà i dels termes d’Olost i Tornamira. Des del 1396 la història del Lluçanès és d’una constant tibantor entre els barons i llurs súbdits, que volien formar una sotsvegueria sotmesa al rei. El 1438 Ramon de Peguera feu donació dels seus dominis al seu nebot Galceran de Pinós i de Fenollet; amb aquest, la lluita, que estigué a punt de solucionar-se favorablement als súbdits el 1449, prengué una nova virior, i acabà el 1464, en obtenir el baró la jurisdicció total al Lluçanès, situació que es mantingué fins el 1611, a desgrat de nous intents d’emancipació els anys 1474 i 1491. Finalment, el 1611 el baró vengué al rei i a la Universitat de prohoms del Lluçanès tota la seva jurisdicció, i així es pogué crear la desitjada sotsvegueria de Lluçanès.
Després del restabliment de la Generalitat i de les comarques com a ens de l’ordenació territorial de Catalunya, al Lluçanès es produí un moviment de reivindicació comarcal. El 2001 fou creat el Consorci del Lluçanès, que prestà serveis diversos als tretze municipis adscrits a Osona (11), el Bages i el Berguedà. El 25 de juliol de 2015 se celebrà una consulta a tots aquests municipis per constituir-se en comarca. Amb una participació del 55,15%, el vot afirmatiu s’imposà (70,73%). No obstant això, cinc dels tretze municipis hi votaren en contra (Sant Feliu Sasserra, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès i Santa Maria de Merlès), cosa que dificultà la continuïtat del projecte. Finalment, el maig del 2023 el Parlament de Catalunya aprovà la creació de la nova comarca del Lluçanès, integrada pels municipis d’Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Martí d’Albars i Sobremunt (abans d’Osona) i Sant Feliu Sasserra (abans del Bages). En el cas de Sant Feliu Sasserra, atès que el resultat de la consulta en aquest municipi fou negatiu, el Parlament aprovà la possibilitat de reintegrar-se a la comarca del Bages sense fer cap tràmit, si s’aprova en el Ple de l’Ajuntament abans del 31 de març de 2026. Igualment, s’aprovaren les modificacions corresponents de les comarques afectades. Actualment la comarca queda gestionada per una Mancomunitat Transitòria, fins a la creació del Consell Comarcal del Lluçanès, que es constituirà després de la celebració de les eleccions municipals del 2027.