Marca l’inici del retorn a l’antiguitat que portà al neoclassicisme. L’influïren granment les descobertes de Pompeia i Herculà, però ací les formes clàssiques foren adaptades d’una manera vital, és a dir, no solament com a freda decoració, sinó amb un intent de donar-los un funcionalisme. Estil més aviat burgès que cortesà, té en els mobles i tota la decoració un predomini de la línia recta i una recerca de la comoditat, aquesta última especialment per influència anglesa. Els mobles són generalment de caoba, llisos o decorats amb bronzes. En la darrera etapa el retorn a l’antiguitat es manifesta amb una recerca de la grandiositat austera etrusca.