Fill del delfí Lluís, succeí el seu avi Lluís XV. Es casà amb Maria Antonieta, filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria. Durant els primers anys de regnat sorgiren certes esperances en els medis progressius del país, per les mesures de tipus humanitari a què el rei féu costat i per l’esperit de reforma dels seus ministres (Turgot, Necker), que foren frustrades per la resistència dels privilegiats i la indecisió del monarca. En esclatar la Revolució, la seva resistència passiva li féu perdre popularitat, tot i jurar la constitució (1790). Decidit a no prestar suport a l’ordre revolucionari i confiant en l’ajuda dels altres reis europeus, intentà la fugida (1791); reconegut pel camí, a Varennes, i fet presoner, fou mantingut com a símbol necessari de l’ordre i jurà la constitució una altra vegada. En aquest període estimulà els elements i les mesures que creia que portarien a l’anarquia i, superada aquesta, a la restauració de l’Antic Règim. Així, permeté d’atacar Àustria. La subsegüent invasió de França per austríacs i prussians i les proclames dels invasors a favor seu el presentaren com a traïdor a la Revolució i al país. Destronat i empresonat, fou jutjat per la Convenció i fou condemnat a mort i guillotinat (gener del 1793).
Lluís XVI en un retrat realitzat per Antoine-Francois Callet
© Heritage Malta
Rei de França (1774-92).