Fill i successor de Pere II, sota la regència de la seva mare Elisabet de Caríntia i del seu oncle Joan, duc d’Atenes —aquest de tendències procatalanes i ella partidària dels barons llatins (Palizzi, Chiamonte, etc). Un altre tutor, Balasc d’Alagó, no pogué dominar les lluites dels bàndols, complicades amb la intervenció dels angevins de Nàpols. El regent Joan obtingué la pau de Catània (1347), però morí l’any següent, i la guerra civil s’endurí amb el retorn de l’exili dels germans Palizzi. Les germanes del rei, Constança i Eufèmia, monges de Santa Clara de Messina, es feren càrrec successivament del govern. Els llatins ocuparen Palerm i tingueren el rei quasi presoner (1354). El partit català demanà l’ajut de Pere el Cerimoniós, llavors a l’Alguer, i Pere projectà el matrimoni de la seva filla Constança amb Lluís. Però la mort d’aquest impedí les noces.