Loira

La seva conca (115 120 km ² ), més àmplia per l’esquerra —car hi rep gairebé tots els afluents— que per la dreta, ocupa una cinquena part de l’estat. Neix a la muntanyes Jarbièr de Jòus i Mesen (Massís Central), i tot seguit pren la direcció S-N, tot travessant entre gorges la conca de Pui, fins a arribar a la plana de Forez, fossa tectònica. Prop de Digoin, agafa la de SE-NW i corre ja entre els materials secundaris i terciaris de la conca de París, alhora que s’eixampla considerablement i forma meandres. Poc després de Nevers rep per l’esquerra l’afluent més llarg, l’Alier; i, a Orleans, fa un gir en direcció SW. Passat Tours, pren la direcció oest, i abans d’arribar a Saumur rep tres tributaris importants més: el Cher, l’Indre i la Vinhana (per l’esquerra). Després de la confluència amb el Maine —l’afluent principal de la dreta, format per la confluència del Sarthe, el Loir i el Mayenne— penetra a Bretanya, on s’acusen ja les marees. Desguassa en estuari, a partir d’Ar-Pirc'hirin, a l’oceà Atlàntic. És navegable des de Nantes fins a la desembocadura; a la resta del riu no és possible, a causa de la irregularitat del cabal: té un màxim d’hivern (fins a 9 000 m ³ /s) i un mínim d’estiu (48 m ³ /s) molt acusats; el cabal mitjà és de 800 m ³ /s. Nantes té port comercial, amb un tràfic anual de 4 000 000 de tones, i Sant Nazer, port de pesca.