Treballà a Venècia en col·laboració amb els seus fills. Féu, com a escultor, el cor de San Giobbe a la capella Giustiniani de San Francesco della Vigna, el monument del cardenal Zenó a San Marco, el d’A.Vendramin a San Giovanni e Paolo, el del dux Niccolò Marcello (1481) a l’església Dei Frari i el del dux Pietro Mocenigo a San Giovanni e Paolo. Com a arquitecte, projectà l’església de Santa Maria dei Miracoli, amb incrustacions de marbres policroms. El seu estil és una adaptació del gòtic a les formes venecianes. El seu fill Tullio Lombardo (? ~1455 — Venècia 1532), escultor, féu el relleu de l’arca de Sant Antoni, a Pàdua, i l’estàtua sepulcral de G.Guidarelli (Accademia di Belle Arti, Ravenna). El seu altre fill Antonio Lombardo (? ~1458 — Ferrara ~1516), també escultor, féu el relleu del Miracle de Sant Antoni (1505), a Pàdua. Ambdós treballaren en un estil molt més fred que el de llur pare.
Detall de la cúpula de l’església de Santa Maria dei Miracoli, a Venècia, obra de Pietro Lombardo
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut Pietro di Martino Solari, escultor i arquitecte italià.