Intentà d’aplicar a la psiquiatria i a la criminologia la metodologia positivista. A Genio e follia (1864) descriu la condició del geni com una degeneració d’origen neuròtic afí a la bogeria, a la qual pot conduir alguna vegada. A L’uomo delinquente (1876) descriu les característiques físiques de l’arquetip del delinqüent i afirma que tant aquestes com la conducta delictiva són predeterminades per factors congènits.