Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer. El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes (1851) i Rioja (1854), drames històrics; a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado (1851). L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora: El tejado de vidrio (1856), El tanto por ciento (1861), El nuevo don Juan (1863) i Consuelo (1870), entre altres. Fou membre de l’Academia Española.