És un centre antic de pietat i eremitisme. La llegenda diu que la marededeu, una imatge romànica del s XIII, fou trobada per un bou i un bover el 870. El santuari existia ja el 992. A l’edat mitjana estigué a cura de donats i ermitans. El 1587 fou encomanat als dominicans, que el tingueren mig segle escàs. Tornà novament a càrrec d’ermitans, fins que fou profanat i cremat, el 1835, durant la guerra carlina. Refet de nou el 1870, fou erigida una gran església i casal i hom aprofità una part dels antics edificis i claustres, que serví d’aixopluc uns quants anys a una comunitat de trapencs.
© C.I.C -Moià