i Lorena | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Lorena

Nom antic deLotaríngia, Nom alemany deLothringen (de), Nom francès deLorraine (fr)
Món
Nom antic deLotaríngia, Nom alemany deLothringen (de), Nom francès deLorraine (fr)
Regió històrica del NE de França que fins el 2016 formà una regió administrativa.
Població: 
2.310.376 h
[2000]
Extensió: 
23.547 km2

Comprèn els actuals departaments de Meurthe i Mosel·la, el Mosa, el Mosel·la i els Vosges. El principal centre urbà és Metz. Zona fronterera entre França i Alemanya, és una regió de pas travessada pels grans eixos de comunicació europeus. Orogràficament, constitueix l’extrem oriental de la conca sedimentària de París a excepció dels Vosges, dels quals ocupa el vessant occidental. El relleu d’altiplans calcaris alterna amb planes argiloses en bandes paral·leles i longitudinals en cuestas. La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Mosa i Mosel·la. El clima és rigorós, amb hiverns molt freds. L’evolució demogràfica ha estat lligada al desenvolupament industrial. La població es concentra principalment a l’àrea industrial, especialment al departament del Mosel·la i el principal centre urbà (Metz); i les àrees rurals (Mosa) són molt poc poblades. L’agricultura és de rendiments baixos i l’activitat índustrial és la base econòmica tradicional, que es fonamentà en l’abundància de carbó i la producció de ferro, bé que experimentà un retrocés pel trasllat de la siderúrgia a la costa (Dunkerque). Altres indústries són les mecàniques, les d’automòbils, les elèctriques, etc.

La història

Lorena, dominada pels romans, que hi romperen la terra i hi feren carreteres i ciutats, més tard fou ocupada temporalment per diverses tribus germàniques. El cristianisme hi arrelà al segle VII. Al segle  VIII passà a ésser un domini de Carlemany, sota el qual hi sorgí una primera classe propietària i una notable activitat cultural. Pel tractat de Verdun (843) passà a Lotari I, i l’any 855, al seu fill i successor, Lotari II, del qual li provingué el seu antic nom de Lotaríngia. Al segle IX fou convertida en ducat per Arnulf de Caríntia, i l’any 925 passà a Germània. El 960, Bru, arquebisbe de Colònia, la dividí en Baixa Lorena i Alta Lorena: la primera acabà integrant-se al ducat de Brabant (segle XIII), i la segona passà com a ducat a Gerard d’Alsàcia (1048), i s’hi desenvolupà una forta burgesia urbana, sobretot a Metz, on el 1234 assolí el govern de la ciutat. La Lorena germànica abraçà la Reforma, però el ducat es mantingué fidel a l’emperador Carles V, del qual aconseguí ésser reconegut lliure (1532). L’apogeu comercial féu que la burgesia acabés essent propietària de les terres. Per la pau de Westfàlia (1648), l’Imperi cedí a França Verdun, Metz i Toul. Més tard, França ocupà tot el ducat, però l’any 1697 el restituí al duc Leopold, el fill i successor del qual, Francesc III, el cedí (1738) a Estanislau I Leszczyński, exrei de Polònia, en canvi del gran ducat de Toscana. Mort Estanislau (1766), el ducat passà a França, que el 1790 el dividí en departaments. El congrés de Viena n’atorgà l’àrea del Saar (1814) a Prússia. A mitjan segle XIX el país començà a industrialitzar-se; però, a causa de la guerra Francoprussiana, hom n’annexà una gran part dels departaments del Mosel·la i de Meurthe (1871) a Alemanya, bé que França els recuperà per la pau de Versalles (1919). Durant la Segona Guerra Mundial fou annexat per Alemanya, però després passà a França. Regió limítrofa entre el francès i l’alemany, des de la Segona Guerra Mundial aquesta darrera llengua hi ha sofert un ràpid retrocés, fins al punt d’esdevenir pràcticament residual. Regió administrativa per dret propi (Lorena), la reforma territorial del 2014 la uní a la Xampanya-Ardenes i a Alsàcia, amb la qual formà la nova regió administrativa Gran Est, vigent des del gener del 2016.

Col·laboració: 
TMT
Data de revisió: 
2017-02-23
Llegir més...