Estudiós del comportament animal, fou un dels fundadors de l’etologia moderna, que divulgà amb obres, com ara Er redete mit dem Vieh, den Vögeln und den Fischen (‘Parlava amb les bèsties, els ocells i els peixos’, 1949), que obtingueren una gran popularitat. Director del departament de fisiologia del comportament de l’Institut Max Planck en 1961-73, aquest any rebé, juntament amb N.Tinbergen i K.von Frisch, el premi Nobel de medicina. Aplicà les seves teories, que subratllen la importància de l’innatisme i l’ herència per damunt de la interacció amb el medi, al comportament humà (Über das sogennante Böse, 1963; ‘Sobre l’anomenat mal’, relatiu a l’agressivitat humana) i àdhuc a la filosofia social (Der Abbau des Menschliches, 1983; ‘La decadència de la natura humana’), i n'extragué conclusions que foren motiu de polèmica.