Es mantingué sempre dins un estil de gammes fredes, molt oposat al del seu competidor Ticià. La seva producció, però, és molt desigual, i al costat d’obres francament reeixides en té d’altres de molt fluixes, a causa del desig d’apartar-se del seu estil personal i de voler imitar altres artistes, com Rafael. Entre les seves obres millors cal esmentar Sant Jeroni (1506; Musée du Louvre, París), Noces de santa Caterina (1506; Accademia de Carrara) i Disputa de santa Llúcia (~1550; Pinacoteca de Iesi). Fou un dels millors retratistes del Renaixement italià, i aquí el seu art segueix una línia continuada i sòbria: Jove del birret (Castello Sforzesco, Milà), Andrea Andoni (Hampton Court, Londres), ambdós del 1526.