Situada al NE de Pisa, a pocs quilòmetres de la costa lígur. És un mercat agrícola i un centre comercial. És també un nucli industrial: indústries tèxtils i mecàniques, manufactures de tabac i producció d’oli. Estació lígur i colònia llatina, fou ocupada pels longobards i pels francs. Durant les lluites entre el papat i l’imperi, Lucca, de primer gibel·lina, esdevingué güelfa en el període de la seva màxima esplendor (fi del s XII). Des del s XIV l’estat de feblesa interior i de vacil·lacions en política exterior es mantingué, juntament amb el predomini de les corporacions ciutadanes en el govern, fins al sXVII, que, amb la despoblació de la ciutat i l’augment de població rural, els terratinents esdevingueren la classe dominant. República aristocràtica, en produir-se l’ocupació francesa esdevingué principat. Pel tractat de Viena fou assignada a Maria Lluïsa de Borbó, el fill de la qual la cedí a la Toscana. De l’època romana resta l’amfiteatre. La catedral (s VI) fou restaurada en romànic (sXI), i en gòtic a l’interior (s XV); conté obres de Jacopo della Quercia, Ghirlandaio i Tintoretto. Són romàniques les esglésies de San Michele i de San Frediano (mosaics a la façana i una font baptismal notable). Hi ha museus, instal·lats a la vil·la Guinigi (s XV) i a l’antic Palazzo del Governo (s XV; Pinacoteca Nazionale).
Vista de la catedral de Lucca
© Fototeca.cat