Amic de Pissarro i dels neoimpressionistes, adoptà el divisionisme. Hom l’identifica, versemblantment, amb el “pintor puntillista” que Santiago Rusiñol i Ramon Casas tractaren a París al principi dels anys noranta. D’ideologia anarquista —fou empresonat diverses vegades—, en un viatge a Bèlgica l’influí la temàtica obrera (1897). Estilísticament s’acostà, més tard, a l’impressionisme. El 1935 assolí la presidència de la Société des Artistes Indépendants.