La capital és Lucerna. S'estén per la zona de contacte dels Alps amb el Mittelland. Continuació de l’altiplà bernès, constitueix una regió de turons morènics i muntanyes mitjanes, amb profundes valls planes tributàries de l’Aare, i inclou una part del llac dels Quatre Cantons, fins al de Baldegg. L’Entlebuch, a l’extrem sud del cantó, que correspon a l’alta vall de l’Emme, és una regió alpina. La població, de llengua alemanya, assoleix una densitat superior a la mitjana del país (222 h/km2 [est 1993]); es concentra, en més d’un 50%, a l’aglomeració de la capital. La relativa moderació del clima i la natura del terreny hi permeten l’agricultura, amb conreus de farratge, fruiters i patates. La ramaderia, principalment la bovina, és molt important. D’una activitat industrial escassa (indústries del paper, mecàniques i tèxtils), hi és important el turisme. Fou un dels quatre cantons forestals (Waldstätten) que s’uniren a la Confederació Helvètica el 1332. Assolida la independència, juntament amb la de la capital (1386), a partir del s. XVI fou governat per una oligarquia, i en època de la Reforma s’alià amb altres cantons catòlics. Després de la breu dominació napoleònica, en un moment de lluites de religió i de conflictes creats entorn de certes comunitats religioses, formà part de l’aliança del Sonderbund, vençuda i dissolta el 1847.