Presidí les Joventuts Carlines a la Universitat de València, on cursà els estudis de dret. Atret ben aviat pel periodisme, fou director del setmanari El Guerrillero , i el 1911 formà part de la primera redacció del Diario de Valencia , òrgan oficial de la Comunió Tradicionalista valenciana, del qual fou ben aviat director. En produir-se l’escissió mellista cap al 1919, abandonà l’ortodòxia jaumista, posició que fou seguida per la gran majoria del tradicionalisme valencià, i es formà, així, el nucli inicial del corrent catòlic que fou l’origen —en produir-se la crisi de la Dictadura de Primo de Rivera— de la Dreta Regional Valenciana , partit del qual Lúcia fou el màxim orientador i dirigent. Tot i això, cal destacar que el seu pensament polític, basat fonamentalment en punts de vista social-cristians, fou escassament compartit per àmplies ales del seu grup, poc inclinades al reformisme. Diputat a corts per València en dues legislatures (1933 i 1936), fou ministre de comunicacions als governs presidits per Lerroux i Chapaprieta, l’any 1935. Entre els seus llibres es destaquen Problemas regionales. Valencia ante la guerra (1917), En estas horas de transición (1930) —obra d’un gran ressò ideològic al País Valencià i que fou bàsica en la fundació de la Dreta Regional Valenciana— i el volum de poesia Salterio de mis obras (1953).
Lluís Lúcia i Lúcia
© Fototeca.cat
Periodista i polític valencià.