Pastor protestant, estigué sotmès a diverses influències literàries, com la del simbolisme francès. La seva lírica reflecteix la tensió entre sentiment i raó i alterna una visió pessimista del món i una serena visió de l’amor envers el seu país i Déu. Dels primers reculls sobresurten Spoved (‘Confessions’, 1922), Himny (1934) i Spev vlkov (‘El cant dels llops’, 1929). Cap als anys trenta la seva poesia esdevingué social, com es palesa en els volums Elixir (1934) i Moloch (1938). En Bábel (1944) condemnà els horrors de la guerra, mentre que Óda na poslední a první (‘Oda a la darrera i la primera’, 1967) és una meditació poètica sobre les relacions humanes.