György Lukács

(Budapest, 13 d’abril de 1885 — Budapest, 4 de juny de 1971)

Filòsof marxista i crític literari hongarès.

Estudià a Berlín i a Heidelberg, on conegué E.Bloch i fou alumne de Max Weber. Participà en la revolució hongaresa del 1919 i fou comissari d’instrucció pública del govern de Béla Kun. Caigut aquest, s’exilià a Viena, on fou redactor en cap de la revista “Kommunismus”, publicà Geschichte und Klassenbewusstsein (‘Història i consciència de classe’, 1923), intent d’aproximació a l’autèntic pensament de Marx, amb un cert antileninisme, del qual es retractà a Lenin, l’any següent, i manifestà un idealisme elitista, barrejat amb idees anarcosindicalistes i afegits materialistes, criticant la burocràcia del partit i el sectarisme. Més conciliador, després, amb el marxisme oficial, el 1930 anà a Moscou, on residí (fora d’una estada a Berlín, en 1931-33) fins el 1945, que tornà a Hongria. Participà en la revolució del 1956 i fou ministre de cultura del govern d’Imre Nagy; però, fracassada aquella, fou deportat a Romania, d’on tornà, amnistiat, l’any següent. Filosòficament combaté la comprensió mecanicista de la dialèctica i estudià les relacions d’aquesta amb l’economia: Über die Beziehungen von Dialektik und Ökonomie (‘Sobre lesrelacions entre la dialèctica i l’economia’, 1948) i Der junge Hegel und die Probleme der kapitalistischen Gesellschaft (‘El jove Hegel i els problemes de la societat capitalista’, 1954); tractà, així mateix, sobre l’existencialisme (1947) i elaborà una ontologia de l’ésser social (1971). No menys important fou la seva aportació en els camps de l’estètica i la literatura: A modern dráma fejl‗désének története (‘Evolució històrica del teatre modern’, 1911), Die Seele und die Formen (‘L’ànima i les formes’, 1911), Die Theorie des Romans (‘Teoria de la novel·la’, 1920; traducció catalana, 1965), Irodalom és demokrácia (‘Literatura i democràcia’, 1947), Goethe und seine Zeit (‘Goethe i el seu temps’, 1947; n'hi ha traducció catalana), diverses obres sobre el realisme, en general (1946-49; en cinc volums), l’alemany (1955) i el francès (1952), i Beiträge zur Geschichte der Ästhetik (‘Aportacions sobre la història de l’estètica’, 1954), entre altres.