El sector meridional és accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Dosaigües. Més de la meitat del territori és coberta de matollar. El regadiu es poc estès (hortalisses, blat, blat de moro i arbres fruiters), i aprofita l’aigua del riu. El secà, molt extens, és dedicat a cereals, garrofers, oliveres i vinya. Hi té encara importància la ramaderia ovina. La població ha sofert una forta emigració fins els anys seixanta; tanmateix els anys setanta s’ha recuperat parcialment gràcies a la proximitat de Bunyol, que ha diversificat les activitats econòmiques dels habitants. El poble (1 094 h agl [2006]; 369 m alt.) és al peu d’un turó, on s’aixecava el castell de Macastre , arruïnat, d’època islàmica. Fou lloc de moriscs (98 focs el 1602) de la fillola de Bunyol. El 1611 fou atorgada nova carta de poblament. L’església parroquial (la Transfiguració) havia depès de la de Setaigües (fins el 1574) i de la d’Alboraig (fins el 1787). Formà part de la baronia, després comtat, de Bunyol.
Macastre
© Fototeca.cat