Representant, a Roma, del període de transició del Renaixement al barroc. La primera etapa de la seva carrera és de realitzacions fidels als cànons classicistes (palaus Aldobrandini i Lancelloti i Coronari). A partir del 1600 féu les seves obres més significatives. El 1603 construí la façana de l’església de Santa Susanna, exemple pur de l’estil de la Contrareforma, i treballà al Palau Chigi, iniciat per G.della Porta. Aquell mateix any fou designat arquitecte de Sant Pere del Vaticà, on féu la nau longitudinal i la façana de la basílica (1606-26), canviant l’esquema de planta central que havia projectat Miquel Àngel pel de creu llatina, de concepció purament barroca.