Enric Madriguera i Rodon

Fou alumne de Josep Munné al Conservatori del Liceu. Es perfeccionà amb Joan Manén i ben aviat mostrà els seus dots de nen prodigi. A catorze anys emigrà als Estats Units (1916). Gràcies a l’ajut de C. Hamilton, es perfeccionà amb L. Auer. Quan encara no tenia trenta anys ja era director de la Filharmònica de Cuba. Després de col·laborar amb la Columbia Records, començà el seu interès per la música popular i de ball. Formà la primera banda del casino de l’Havana. De tornada als EUA (1929), el 1932 formà un altre grup a Nova York, del qual fou vocalista Helen Ward. És l’autor de moltes cançons populars de l’època, com el tango Adiós, Carioca, Volando hacia Río de Janeiro, Orquídeas a la luz de la luna i The Minute Samba, com també del musical The Moor and the Gypsy i del ballet Follies of Spain. La seva música adquirí una gran popularitat als EUA la dècada dels trenta i dels quaranta. Treballà a la ràdio i intervingué en el film The Thrill of Brazil (1946), de Sylvan Simon, amb la seva orquestra i la seva esposa, la cantant Patricia Gilmore, amb qui enregistrà alguns discos. Bon amic de Xavier Cugat, aquest li aconsellà que tornés a Barcelona al principi de la dècada de 1960, on muntà una orquestra i enregistrà un disc, però retornà als EUA (1963). És germà de la pianista i compositora Francesca Madriguera.