OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Madrona

Poble
Solsonès
Aspecte de les restes de Sant Pere de Madrona, a Pinell de Solsonès
© Fototeca.cat
Poble del municipi de Pinell de Solsonès, a l’esquerra del riu de Madrona , que es forma per barrancs que davallen de l’altiplà de Pinell (dins el terme de Castellar de la Ribera) i aflueix al Segre dins el terme de Bassella (Alt Urgell).
Població: 
32 h
[2009]

El sector centrat per l’antiga parròquia de Sant Pere de Madrona s’estén al NW del terme, travessat pel riu de Madrona (que neix prop de Clarà, dins el terme de Castellar de la Ribera, i desguassa al Segre aigua avall de Castellnou de Bassella). És cobert per grans boscos de pinassa, pins blancs i alzines i els conreus es localitzen a les clarianes de les masies, molt escampades. El nucli central té dues masies habitades eventualment i vers el S, la de Sangrà, habitada. L’antiga església parroquial (Sant Pere) era una bella i àmplia construcció romànica, amb elements llombards, decorada amb pintures murals i una cripta; aquesta i una part dels murs de l’església són esfondrats. En procedeixen tres capitells romànics primitius conservats que porten la inscripció Mirus me fecit . L’església és Bé Cultural d’Interès Nacional. També s’han ensorrat l’antic castell de Madrona i la casa rectoral.

La nova església parroquial és un gran edifici neoclàssic bastit en 1771-76 i decorat amb pintures murals sobre els dotze apòstols als murs laterals.

L’església de Madrona és esmentada ja en l’acta de la consagració de la catedral d’Urgell, el 839, i vers l’any 1000 el lloc era poblat de masos en poder de grans propietaris territorials, entre els quals hi havia el comte d’Urgell, que al segle següent continuaren venent o repartint masos i terres (el mas de Miralles a Sunifred) i feren donacions (fou especialment esplèndida la comtessa Maria Pérez Ansúrez vers el 1102 a favor de l’Església de Solsona). Ramon de Peramola n'era feudatari el 1158 i a l’època dels Cardona ho foren els Josa.

Dins el seu terme parroquial, a l’extrem de ponent del municipi, hi ha l’antiga esglesieta romànica de Santes Creus de Bordell Santes Creus de Bordell [Santes Creus de Bordell] , enlairada a 728 m, a la serra del Bancal; més al S hi ha l’antic hostal del el Bancal dels Sacs (o dels Arcs o de l’Arc), en un collet de la mateixa serra i al límit amb Vilanova de l’Aguda i una dependència de Florejacs. També depèn de la parròquia de Madrona la capella de Sant Mer (o Sant Mamet), prop de la masia homònima, que depèn administrativament de Bassella dins un enclavament al NW del terme de Pinell, i on se celebra un aplec per l’abril.

Al maig del 2011, fou col·locada una rèplica de l’original creu de terme al camí ral que connecta el castell de Madrona amb la nova església parroquial de Sant Pere de Madrona. És una creu de 5 m d’alçada de capitell octogonal on hi ha esculpits vuit apòstols. Al damunt s’alça la creu on hi ha Jesucrist clavat a la creu i a sobre el colom eucarístic, i al revers, la figura de la Verge i a sobre l’àliga de l’evangeli de Sant Joan. L’original, força degradada, és una obra del segle XV d’estil gòtic flamíger que serà exposada a l’església de Madrona.

La festa major de Madrona se celebra per la Mare de Déu d’Agost, i el diumenge després del 3 de maig es fa un aplec a l’ermita de Santes Creus de Bordell.

Llegir més...