És autor del poema Śiśupālavadha (‘L’assassinat de Śiśupāla’), en vint cants, inspirat en un episodi molt conegut del llibre tercer del Mahābhārata, escrit, seguint el gust del temps, en un estil artificiós i complicat que arriba a fer-ne difícil la comprensió. El poema és emprat sovint com a model en els diversos tractats indis d’art poètica.