Estudià amb Dubois, Massenet i V.d’Indy. Fou professor de la Schola Cantorum de París i mestre de D.de Séverac. Autor d’obres simfòniques denses i austeres, com la Suite en style ancien i quatre simfonies, i d’òperes, com Yolande (1893), Guercoeur (1900) i Bérénice (1911). El 1914 oferí resistència als invasors alemanys des de casa seva, i hi fou cremat viu.