Fill del deposat Mustafà II, assolí el poder en ésser obligat a abdicar el seu oncle Ahmet III. Lluità contra Pèrsia i contra Rússia (1736-39), amb poca fortuna; però les bones relacions que mantingué amb França i la Gran Bretanya, sobretot, li valgueren un tracte favorable a la pau de Belgrad (1739), per la qual Crimea i Moldàvia i els principats del Danubi restaren per a Turquia. Protegí la música i la literatura i ell mateix escriví poemes en àrab.