Situació i presentació
Es troba al sector meridional de la comarca, ja al límit amb la Ribera d’Ebre, a la zona de transició vers les Garrigues. Limita amb els municipis de Llardecans (E i N), Seròs i Almatret (W), del Segrià, i amb els de Riba-roja d’Ebre i Flix (S), de la Ribera d’Ebre.
Les plataformes garriguenques són formades aquí per planells ondulats amb relleus estrets i allargats i valls profundes, com el barranc de la Vall Major, el qual rep les aigües de diferents valls i rieres que drenen el terme (Vall Empedrada, riera de la Vall dels Horts). Algunes de les partides del terme són la Devesa, Montolivet, la Vall del Molí, lo Mas de Noguers i Socarrades.
La vila i cap de municipi de Maials és l’únic nucli de població agrupada del terme, que és travessat per la carretera C-12 d’Amposta a Balaguer i la C-45 de Maials a Fraga; de la vila, on coincideixen les anteriors, surt una carretera local a Almatret. Diverses pistes menen a Aitona, la Granja d’Escarp o Mequinensa.
La població i l’economia
La població (maialencs), que en els fogatjaments del segle XIV tenia 89 focs (1365-70) i 83 focs (1380), és a dir uns 450 h, havia minvat fins a 96 h el 1718 però el 1787, era de 209 h. Augmentà força al llarg del segle XIX (1.759 h el 1860 i 2.271 h el 1900) i s’estabilitzà després (2.366 h el 1930), mentre que a partir de mitjan segle XX tendí a disminuir: 1.648 h el 1960, 1.551 h el 1970, 1.262 h el 1981 i 1.083 h el 1991. Aquesta tendència descendent continuà posteriorment, de manera que el 2001 hi havia 978 h i el 2005 961 h.
La terra conreada ocupa més de la meitat de l’extensió total del terme i és dedicada pràcticament tota al secà. El conreu de l’olivera ha anat guanyant terreny els darrers anys del segle XX i ocupa gran part de la terra conreada; l’ametller és el segon conreu en importància, seguit de l’ordi. Pel que fa a la ramaderia, cal destacar els sectors avícola i porcí, seguits de lluny per la cria de bestiar boví i oví. És significatiu l’augment del nombre de ruscs durant la dècada de 1990. Cal esmentar la Cooperativa del Camp Foment Maialenc, dedicada a la fabricació d’oli amb la Denominació d’Origen Garrigues. Pel que fa a la indústria, hi ha un polígon industrial (al peu de la carretera C-45) que concentra tota l’activitat d’aquest sector. El dia destinat al mercat setmanal és el dimecres. El novembre, en data variable, se celebra la Fira de l’Oli Verd, on s’exposa maquinària agrícola i productes alimentaris.
La vila de Maials
La vila de Maials es troba a 395 m d’altitud, en un serrat al sector septentrional del terme, presidida per la Vila Closa o la Vileta, conjunt urbà que, malgrat l’abandonament dels darrers anys, conserva un notable i evocador caràcter medieval: vells portals, carrers antics amb casals d’estil gòtic tardà i renaixentista, arcs ogivals, portes adovellades amb bordons de fina composició, balconades, nínxols que contingueren imatges devotes, escuts nobiliaris i ensenyes de la menestralia d’antany, etc. Resten les ruïnes de la vella parròquia de Santa Maria, de transició del romànic al gòtic, la capella renaixentista de Sant Sebastià i l’antiga església romànica de Sant Pere, també dins la Vila Closa.
Fora del nucli antic es bastí, al segle XVIII, la nova església parroquial de Santa Maria o de l’Assumpció, amb façana barroca, decorada amb columnata i torre campanar de dues plantes, que per la grandiositat havia estat anomenada la Catedral de les Garrigues; a l’interior es destaquen les tres naus d’ordre jònic, el cimbori i alguns retaules. Ha conservat una custòdia i un calze, ben treballats, amb els escuts dels comtes de Santa Clara i barons de Maials, que foren obsequi de Carles IV.
Les activitats culturals i lúdiques de Maials són promogudes principalment per la Unió Recreativa Maialenca, inaugurada l’any 1900. Cal esmentar el Museu de la Pagesia i la Llar. El 20 de gener se celebra la festa de Sant Sebastià (festa major d’hivern). La festa major d’estiu és per la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost). Un dissabte de febrer, en data variable, se celebra la festa de les Àguedes (les dones casades). Al matí, amb la finalitat de recollir diners per finançar la festa, organitzen una cercavila amb orquestra que recorre els carrers del poble; es fa una missa en honor de la patrona i al vespre una representació teatral al casal i un ball popular.
La història
L’estructura urbana de la vila de Maials, com en la vila closa similar d’Alfés, Sarroca, Llardecans o Torrebesses, correspon a llocs de cultura ibèrica, poblats sobre turons amb sepultures de fossa que, segons Rocafort, aparegueren a la baixada de la Vall dels Horts, vora la vila, al principi del segle XX, sepultures excavades a la roca com les del Cogul o Almenara la Vella. Degué mantenir un caire de fortalesa sota la dominació sarraïna i, amb el repoblament d’aquest sector, el territori corresponent a aquest terme fou donat al bisbe de Tortosa Gaufred, que entre el 1154 i el 1165 incorporà les esglésies d’Adar (Llardecans) i Maials a la seva diòcesi (Maials restà en la diòcesi tortosina fins el 1957), ambdues dins la línia fronterera del desaparegut valiat àrab de Siurana. Però la repoblació del terme (igual com la del de Llardecans) no es feu efectiva fins al regnat de Jaume I (1213-76) i fou encomanada al noble Pere Arnau de Cervera (d’aquest territori es conserva només la carta de poblament d’Adar, del 1199).
La jurisdicció civil del lloc fou inicialment dels sobirans; Pere III el Cerimoniós havia concedit la vila, després de mitjan segle XIV, al senyor “dit d’Illa” (aquest llinatge procedent del Rosselló intervingué en la conquesta de Mallorca i estigué al servei d’Alfons II i Pere III). El 1381, però, Maials i el Mas d’Adar eren de “l’honrat Joan Mercer, ciutadà de Saragossa”. En la guerra contra Joan II, la Generalitat feu fortificar la vila (1464) per assegurar la comunicació de Lleida amb Flix. El 1499 era senyor de Maials Francesc de Camporrells i a mitjan segle XVI havia passat a la família Castellvell, llinatge de Lleida que tenia el casal a la costa de Sant Andreu, al Canyeret, i que el 1500 eren senyors de Castellmeià (el primer Castellvell que apareix com a senyor de Maials és Gaspar, el 1555, cavaller de la confraria de Sant Jordi de Lleida); el 1603 Josep de Castellvell era paer en cap de Lleida i el 1618 comprà les baronies de Llardecans i Sarroca, que afegí a la de Maials.
La baronia passà als Bryas i una dama d’aquest llinatge es casà el 1740 amb Procope F. de Bassecourt, el conegut militar que havia de ser corregidor de Lleida (1761-65), fundador de l’Acadèmia d’Agricultura i impulsor de les obres públiques i del conreu de l’olivera: li fou confirmat el 1754 el títol de baró de Maials i havia rebut el 1746 el de comte de Santa Clara. El seu fill Joan fou governador de la Louisiana (1796-99) i de Barcelona (1802-08). En extingir-se les senyories (1835), Llardecans i Maials continuaven essent del comte de Santa Clara.
Els sometents de Llardecans i de Maials lluitaren en la guerra del Francès al Bruc (1809) i a Lleida (1810) i de nou en la primera guerra Carlina (1834-40). Fou molt sonada l’acció de Maials, batalla en la qual, el 10 d’abril de 1834, les forces carlines de Manuel Carnicer foren derrotades per les columnes liberals procedents de Tarragona i de Tortosa dirigides pels generals Carratalà i Bretón, que impediren així la unió de les forces carlines del Maestrat i de Catalunya. De nou el 6 de desembre de 1836 la facció de Ramonet fou vençuda prop de la vila pel coronel Manuel Sebastián, que aconseguí d’atrapar el cap carlí Arbonès, el qual, però, pogué evadir-se. El 1872 Amadeu I, que havia anat a Lleida, on inaugurà la carretera de Lleida a Alfarràs, acudí a inaugurar la de Maials a Vinaixa. La Mancomunitat construí (1914-15) el camí veïnal de Maials a Almatret.