Viatjà per Grècia i per Itàlia i exaltà l’antiguitat i els ideals humanistes. Interessat per la Rússia antiga i el seu folklore, traduí Slovo o polku Igoreve (‘Cançó de les hosts d’Igor’, 1886). Acostat al naturalisme, intimista, paisatgístic i amant de la natura —creació divina—, considerà la poesia com una necessitat espiritual de la humanitat. Obres: Očerki Roma (‘Esbossos de Roma’, 1847), Dve sud’by (‘Dos destins’, 1845), Mašen'ka (1846), Neapolitanskij al’bom (‘Àlbum napolità’, 1858), Novogrečeskije pesni (‘Cançons de la nova Grècia’, 1858), Savonarola (1851), Tre smerti (‘Tres morts’, 1857), Smert'Ljucia (‘La mort de Luci’, 1863), Dva mira (‘Dos mons’, 1872-81).