Al llarg dels segles següents eixamplà els seus dominis i fundà un veritable organisme politicoterritorial garantit per una notable xarxa de fortificacions. Els seus membres lluitaren, primer, contra Gènova (Obizzo Malaspina el Gran, mort el 1185) i contra el comú de Piacenza, que amenaçava la possessió familiar d’Ornamala i que els obligà a acceptar la conciutadania de Piacenza i a retre vassallatge de la major part de llurs castells als poderosos governs comunals. El domini efectiu dels Malaspina fou reduït als territoris de la Lunigiana. El 1221 fou feta la divisió d’aquests territoris entre Corrado Malaspina (mort el 1250) i Obizzino Malaspina (mort el 1249). Bé que sempre lluitaren en camps diversos, aconseguiren amb Spinetta Malaspina el Gran (~1282-1383) de derrotar el bisbe de Luni i ampliar els dominis de la Lunigiana oriental ensenyorint-se de Sarzana i creant el marquesat de Fosdinovo, origen del principat de Massa. A partir del s XV, llur domini s’anà fraccionant i fou gairebé anihilat per l’acció dels genovesos i dels florentins.