Fou defensor d’una postura iconogràfica estricta, que acaba fent de l’obra d’art un document secundari i de la idea o el personatge sant que representa el veritable subjecte d’estudi. Conreà especialment l’anàlisi del moment medieval, sobretot el gòtic. Obres: L’art religieux du XIIIe siècle en France (1899), L’art religieux de la fin du Moyen Âge en France (1908), L’art religieux au XIIe siècle en France (1923), Arts et artistes du Moyen Âge (1927), Notre-Dame de Chartres (1948) i La cathédrale d’Albi (1950). Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1928).