Els seus primers versos tingueren poc èxit (Les armes de saint Pierre, 1587). A París fou presentat a la cort d’Enric IV per Vauquelin des Yveteaux, i fou poeta oficial. Diversos reculls de Poésies (1607, 1609 i 1615) l’imposaren com a poeta modèlic. La seva doctrina constitueix una ruptura amb la tradició de l’humanisme literari del s XVI i amb la Pléiade. Proclamà la puresa del vocabulari poètic i una versificació sotmesa a unes regles rigoroses.