Diplomat en economia per l’École Pratique des Hautes Études de París i doctor per la Universitat Lliure de Berlín, d’on fou professor, exercí també la docència a la Universitat de Brussel·les. Dirigent del secretariat unificat de la Quarta Internacional (1941), fou el teòric més conspicu del trotskisme i escriví un gran nombre de llibres articles i opuscles acusadament combatius, en els quals rebutjava tant l’estalinisme com la socialdemocràcia, que considerava sotmesa al capitalisme. Destaquen Traité d’économie marxiste (1962), Contrôle ouvrier, conseils ouvriers, autogestion (1970) i Der Spätkapitalismus (‘El capitalisme tardà’, 1972), La crise 1974-1982 (1982) i The Marxist Theory of Bureaucracy (1990), entre d’altres.